Com passa,
sense patir,
un nou matí
sense recança.
Com deixo,
sense cap traça,
la vella espasa;
que mal menteixo.
Darreries
del juliol,
porta, el sol,
les enganyifes.
Malfeiners,
sense escola,
com trascolen
pels carrers,
cervatells
tan plens de pressa,
tindran la fressa,
és per a ells.
Matí amb fred, calor al migdia, el sol s’enfila un poquet més. Aquell treball callat de l’arbre, tossut, lloable, sense parar. Aquell eixir de nova…
Cavaller sense cavall, escuder sense aventura i la terra ampla llar per aprendre sense cura. Com seria un Quijot si tu fossis grassoneta, satisfeta, sense…
Passa el febrer massa esventat ni ha fet salat ni porta verd, deixa a la vila, sense despit, perduts oficis, ni guanys ni vicis. Comanadors…
No tinc res més que un camí estret, un poc de verd i una follia, algú dirà: Està malmès, amb un potser es passa el…
Te’n vas anar i em vas deixar sense cançons Un dia més no passa res ja em refaré pel llarg camí continuaré de poble en…
Responses