Mentiria si digués
que haig la il·lusió primera
de tornar a batre a l’era
quan guanyava quasi res.
Allí, dessota del sol,
al darrere de la mula,
donant voltes, una a una,
sense pausa ni condol.
Un gran llit de bona palla,
la finestra sempre oberta
i els mosquits tot voleiant.
El temps passa i mentrestant
somio una platja deserta
mentre la lluna davalla.
La mula, quan llaura, la terra retalla cercant l’infinit, la plana és tan llarga que moltes vegades hi passa la nit. La mula, quan solca,…
La pensa insatisfeta, el sentiment poruc; voldria i no puc haver la glòria estesa. Anar pel gran rocall endinsat en promeses, m’escanyo, sense presses, vivint…
Com demana el més valent: Lluitar, un cop, amb almenys cent! És la vida del pagès, treballar i no fer res més. Amb mil pedres…
La solitud primera mai l’he trobat, dencansava en el prat dessota d’una figuera. Sovint, em ve la pressa quan les figues maduren, hi ha vailets…
Pujaré al castell, un capvespre d’estiu, quan el sol ja davalla. Dessota, la canalla com demana que el riu els mostri aigua clara. Però tot…
Responses