Llarga l’espera

Un riure s’esdevé
a la il·lusió primera,
la menja és ben planera,
demano el plat ben ple.
Com deixo per al sol
les noves aventures,
no estic fet a les mudes,
mai no fer res em dol.
També caminaria
per tranquils corriolets
quan vingui primavera.
Es fa llarga l’espera
i, encara, queden freds
per a passar algun dia.

Related Articles

Responses