He de sentir
el prec de l’enyorança,
la fuita, la recança,
quan, prest, has de partir.
Trobat l’amor
em deixes un carrer
on reiem i també
quasi ho gaudíem tot.
I tu, amb les orenetes,
has marxat terra enllà
cap a altres contrades.
Venen les tardes,
són bones per plorar
les nits senceres.
I passen fantasmes tots en processó i, porten cadenes, demanant perdó. Quantes hores toves vénen al coixí i surten manobres per construir nits. I passen…
I quan la terra demana, la gent plora i s’encén, és quan la boja de casa, ens acosta i ens comprèn. Massa paraules senceres han…
Han passat les orenetes amb semblant trist, unes xisclen, d’altres ploren, cerquen el niu. A la casa, isolada, no hi ha ràfec ni finestra ni…
Quan la terra doni pas a un pensament més senzill, no hi haurà perill, en aquest regne. Quan la terra, enfadada, ens posi en altre…
Regne de solitud on, sovint, m’entaforo; el miro, quasi ploro quan el sento perdut. M’agraden les albades, el refilar d’ocells, el pas dels passerells qui…
Responses