Les foscúries del febrer
s’han trobat amb un mesquí,
parlaran ben mal de mi,
però poc hauran de fer.
Lluitador sense fortuna
vaig avançant com el mes,
he perdut massa interès,
no me’n queda ni una engruna.
Però el futur s’esdevé
i, en florir, el bosc em crida
per a fer-me sabedor.
Deixo un déu benefactor
per a encetar nova vida
de pobre rei del carrer.
Passa el febrer massa esventat ni ha fet salat ni porta verd, deixa a la vila, sense despit, perduts oficis, ni guanys ni vicis. Comanadors…
Entre estossec i congost, vaig avançant la setmana; el dijous pausa proclama, el dissabte no hi és tot. Les foscúries del matí s’estripen al vell…
Al carrer del desesper, he posat una cadira; allí, s’asseu, mentre mira un garlaire mentider. Diu que va fer les amèriques, però tornà ben pelat,…
En un cove, hi ha un tresor, però, a sobre, no és pas d’or, deu ser de coure. És quan parla el meu cor quan…
Pel matí, el veig com passa el conco del meu carrer; encara, fa mala cara, diria que el pot el fred. Anirà al bosc proper…
Responses