Heu vist les fogueres
de la nit de Sant Joan
i com elles seran grans,
joioses i ventureres.
Com espanten els dimonis
en el caliu dels seus focs,
de segur que no hi són tots,
s’han degut tornar ben ornis.
Amb les cues mig cremades,
veig com fugen neguitosos,
perduts entre els mil gojos
amb les ales, del tot, plegades.
Car llueixen els cristians
aquesta nova victòria,
demano ser a la glòria
de la força dels encenalls.
Des del cementiri, on guanya la son, sento l’ocasió de tornar al seguici, havia estat un home pacient enmig d’una gent que no vol on…
I passen fantasmes tots en processó i, porten cadenes, demanant perdó. Quantes hores toves vénen al coixí i surten manobres per construir nits. I passen…
Amics i coneguts: es trenca la disfressa, hauré d’anar per terra, la terra dels vençuts. Adéu la filigrana del plaure i benestar, el deute del…
He d’escriure un poema: important, esfereïdor, on es parla de la pena d’aquest poble pecador. Empraré aquesta llengua cansada de sobreviure, tan amable, tan galana,…
Noia adolescent, no saps prou bé lo bonic que és el teu cos, per fora y per dintre. Per fora és tot poesia i per…
Responses