La tasca sense fi,
de nou, és encetada;
comento com m’agrada
trobar el meu camí.
Aprenent del no res,
servidor sense traça,
diria que em passa
la dèria del no fer.
Avanço en el secret
de trobar, vida nova,
a la plaça, assegut.
Amb un caire rabiüt,
fugiria d’escola;
algú més ho haurà fet.
Com passa, sense patir, un nou matí sense recança. Com deixo, sense cap traça, la vella espasa; que mal menteixo. Darreries del juliol, porta, el…
Diria que, en el dinar, he fet pausa en desmesura; hi ha un dimoni qui procura, però no ens vol deixar. Pecador, sense pecat, avanço…
A l’escola dels valents, els covards són menys de cent. És a l’hora de jugar quan el procès magnifica, haurem de parar botiga per si…
A la porta franca, hi ha el paradís, però és ben precís: pel matí, trobar-la. Encetem camí, sense anar de pressa, la porta és oberta…
No n’he triat cap més de dies on gaudia en prendre dolça guia sense massa interès. Els pobres som així: sorruts i amb poc seny,…
Responses