En el marge vell,
quan el sol escalfa,
una torna a plaça,
surt del seu recer.
Les primeres hores,
exposa el seu cos,
sola, en el redós,
espera les tornes.
Aquella sang freda,
amb la gana a coll,
mouen la juguesca
per menjar quelcom.
Hi ha alguna bestiola,
amb caire eixerit,
que ni se n’adona,
li arriba l’occit.
I la sargantana,
sense protector,
la boca esbatana
per a prendre el sol,
un cop satisfeta,
la força pujant,
veieu un galant
sense pèl ni cresta.