La pressa del cargol,
avui, es manifesta;
vol cruspir dolça herba
fins que aplegui el bon sol.
Com puja per la tija
amb un anar afeblit,
fa dies que no ha eixit
d’aquella closca amiga.
A mig camí es troba
amb un altre company
qui va pres de la gana.
La conversa li agrada,
però el sol és parany
i de segur que torna.
La formiga adelerada, anant d’aquí cap allà, com tragina palla i gra quan s’enceta nova albada. En aquestes, que un cargol, en el vell camí,…
Porta pressa el caragol i, el sol, a caminar el convida, travessar una carretera és, com no, una desfeta, massa amics no l’han complida. Quasi…
Com demana el més valent: Lluitar, un cop, amb almenys cent! És la vida del pagès, treballar i no fer res més. Amb mil pedres…
La pluja viatgera aplega als nostres camps, no plourà com abans fins que se sequi l’herba. Un núvol, mig ferotge, com puja cap al cim;…
No vull anar a la casa del metge ni tinc desig de creure el que dirà, em trobarà: un pensament d’heretge, d’home maldestre, de vilatà.…
Responses