Com la mossa no m’estima,
no li portaré més flors;
n’he pres de tots els colors
i les llença de seguida.
És un amor complicat,
les paraules són lleugeres;
he passat tardes senceres
en encertar l’entrellat.
Però la pensa és així:
dolguda i desesperada,
sense altra conclusió.
He carregat de carbó,
un sac ben ple de carbassa
i un plor de mitjanit.
Massa paraules em porten a trobar el desencís, és la vida qui em fa enrere, és el món qui em fa així. Estic massa enfeinat…
El monstre ferotge, a la plana estant, pensa quan mediocre és el seu passat, va ser personatge a l’edat mitjana, anava a la guerra, les…
Seré, talment, així: com fera inconeguda qui cerca altra muda quan s’acosta el botxí. He perdut massa anys en temps d’avinentesa, va fugir la feresa…
Em prenc els seus ulls de debò I no li ve al capdavant, no pensa, I la meva ment està en això, al sorteig no…
Les comandes del meu cor tenen les portes tancades, he de dir-te com m’agrades i, en veure’t, sento enyor. Era altra la intantesa reservada per…
Responses