La mossa qui s’enamora
Amb un pensament mortal,
com em moc per una terra
on la promesa s’esguerra
de forma ben natural.
Ens llevem, de bon matí,
per veure si el sol arriba;
anem prenent l’embranzida
sense allunyar-nos d’aquí.
La muntanya i la plana,
aquell camp de garrofers,
un racó de fruita dolça.
La mossa qui s’enamora
d’aquell galant traginer
qui, ben sovint, me l’enganya.
Responses