Ningú havia vist
com un xic de tendresa
s’acostà a casa meva
un punt es feu la nit.
Cansat de l’enganyar
perseguint la fortuna,
van passar, una a una,
les dèries del dubtar.
Prou de festes tanoques
que no em porten a res
i fan la ment feixuga.
Poseu-me una muda
per si cal fer el pagès
i haver gana de sobres.
El gegant, qui viu amb mi, va manant des del matí, és prou bergant. Guanyaria si digués que hi ha un dia sense més que…
Les mil ombres de la nit tenen totes el seu llit. El més tendre dels encants: Una jove amb els set nans! A la plaça…
Deixeu de riure puix em sap prou mal aquella feblesa de gràcia sostinguda; en mon passar, la història és feixuga i avancem prou trobant el…
A la casa del corriol, un conill és un cargol. Sense pena, us diré que, de gana, estic prou bé. No voldria haver rei ni…
Amb caire somiador, enceto la conversa; el viure és una festa de llum i de color. Però un dimoni dolent em pren les meravelles, com…
Responses