La mar em porta
al país gran
on no hi ha casa
ni hi ha palau.
La mar em dóna
tot el que té
mentre em gronxa
si li convé.
La mar és dolça
havent dinat,
quan vol, fa l’ona,
la mitja part.
La mar s’enfada
quan parla el vent,
és un tanoca
ni riu ni sent.
La mar esclata
s’ho menja tot,
plora l’arena,
plora i es dol.
La mar cansada
para i s’adorm,
el mariner
viu amb sa por.
Gronxa la barca, l’emporta el vent i el mariner ni veu ni parla. Prou lluny el far, enmig tempesta, un prec s’aixeca del port estant.…
El núvol ni plora, no li donen temps i corre i vola, com el vent l’empeny. El núvol demana atura el gran sol, prega a…
Amor em parla, dessota de l’alzina, d’aquella jove que viu carrer amunt, tinc un ull tendre, plora per la ferida d’un petit cor que cerca…
Quan la pluja fina nota el vell mestral ni encerta ni esbrina, tot ho ha de mullar. Quan el núvol jove s’enlaira i corprèn, és…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Responses