Sent pobre i innocent,
no haig plaça en el cel;
per tal, el ser fidel,
és malbaratament.
Com haig la llengua bruta,
ningú es plany de mi
ni el meu enginy suporta.
La buidesa es nota
puix, en ser a mig matí,
cap joia no s’atura.
La fe que he guanyat
és ben minsa i estranya,
doneu-me, per companya,
una flor en un tancat.
Doneu-me tota l’alçada perquè gosi de guaitar, la feina la deixo anar; a l’incert, faré avançada. El coneixement que haig, el trobar una dolça tarda…
Massa flors en el jardí per no haver l’alegria; la poncella mai destria, només se’n burla de mi. Diu que soc un pobre vell amb…
A la vall del meu castell, ni el cavall es va fent vell, és l’espantall. Com m’agrada un dia clar i m’enfada no arribar més…
Suposo que sabeu, bona amiga i companya, que quan el sol passa mai pensa en qui li deu. I nosaltres hereus de la gràcia planera…
Al carrer, no hi ha enrenou; es fa saber que res és mou quan ve l’hivern. Les muntanyes volen neus i més banyes del què…
Responses