Juga l’aire,
sense sou,
a firaire
en mil llocs.
La tempesta
ni reclama
aquell tros
de riu perdut,
més amable
la mirada,
més lloable,
amb contingut.
La tempesta
para casa
molt a prop
del campanar,
no cal dir
com la campana
no para
de remugar.
Juga l’aire
al carreró
i la vella
pren el sol.
La vella campana, cansada, trontolla abans de sopar, avui, toca ceba, ous amb cansalada i una carn picada, més negra que un clam. La vella…
Matí amb fred, calor al migdia, el sol s’enfila un poquet més. Aquell treball callat de l’arbre, tossut, lloable, sense parar. Aquell eixir de nova…
El vent cansat de portar aire del serrat a vora la platja, avui, no anirà, ha de descansar, dessota, en el prat, en pinar que…
El amor está en el aire yo te siento en él penetras en lo más profundo de mí inundádome de alegría desplazando afuera el veneno…
Dos cargolets, sortint a la fresca després la tempesta quan l’estiu se’n va, obliden la pressa, miren la ginesta, li volen parlar. Dos cargolets, dissabte…
Responses