I passen fantasmes
tots en processó
i, porten cadenes,
demanant perdó.
Quantes hores toves
vénen al coixí
i surten manobres
per construir nits.
I passen fantasmes
ben blancs i mudats
i conten històries
fugint dels sembrats.
Dimonis i forques
amb l’infern obert,
pobrets els pobrets
sempre tan distrets.
I passen fantasmes,
preguen per tothom,
uns fan de peanya,
altres de pendons.
El món com avança
carrer ample avant,
seguim la recança,
anem tots plorant.