La ràbia, que haig encesa,
podrà malmetre el cor;
sofreixo mal d’amor,
encara, no ho sap ella.
Quan passa i traspassa,
joiosa per carrer,
em sento matusser;
potser, l’estimo massa.
He de bastir palau
on poder ensarronar
i viure com un rei.
Doneu-me aquella llei
per a poder manar
i anar allí on em plau.
Doneu-me, si us plau, aquella immensa gràcia del senyor quan descansa al saló del palau. Aquells servents fidels amants del sacrifici qui viuen lluny del…
Com el drac és una fera, menja carn de la sobrera, ell poc que ho sap. Com l’aranya em digué: No haig banya ni em…
Em plau l’amor, el gust de la follia i l’agredolç quan esdevé captiu, potser confós, recerco l’alegria, el plànyer un poc desitjo per a mi.…
Amor em parla, dessota de l’alzina, d’aquella jove que viu carrer amunt, tinc un ull tendre, plora per la ferida d’un petit cor que cerca…
Pel matí, el veig com passa el conco del meu carrer; encara, fa mala cara, diria que el pot el fred. Anirà al bosc proper…
Responses