No tinc per a donar
ni un temps massa assenyat,
perdut en el combat
ni se m’acut guanyar.
Així, el pobres déus
obliden fer el miracle
de cobrir-me ,de marbre,
tapat de cap a peus.
I trascola la vida
privant-me de l’eixir
del petit pou profund.
Hauré de ser difunt,
per tal he de morir,
si pot ser, al migdia.
Massa paraules em porten a trobar el desencís, és la vida qui em fa enrere, és el món qui em fa així. Estic massa enfeinat…
Aprenent de somiatruites, esporuguit per la llum; encara, haig el costum de pensades massa buides. Massa temps d’anar a escola per a aprendre poc o…
Una força inconeguda em va portant l’ocasió d’aprendre a ser millor mentre el desig es despulla. Han passat ja massa anys per poder-me tornar enrere,…
Avui, tinc temps per festejar, hauré d’anar a casa seva. Sota el balcó, seuré en el banc, esperaré, vindrà la festa? Ella ja els té:…
Camí del cementiri per a veure un difunt, he de cercar bon vici de pensar sense ensurt. Era un veí eixerit, maldestre i lluitador; morí…
Responses