Dormia a la golfa,
feia mitja part,
sense gra sembrat,
la palla és més dolça.
Somiava despert,
entre fellonies,
dures alegries
d’un passat espès.
Tenia un llit gran
amb feixuc de mantes,
totes ben emprades,
dormia de grat.
Trobava al rebost:
pau a l’esperit,
el cor afeblit,
orelles de sord.
Empresa tardana
que aplega a ben poc,
la mula ha mort,
era com de casa.
Sóc d’enterrament,
la porta tancada,
la casa esberlada
ni força ni gent.
Per sort, si no sóc mort i el cos respira, he de trobar nou tarannà, sense fatiga. Pujaré al cim, vestit de ric, emprant recança,…
Si la mort truca a la porta, no la deixis pas entrar, és dolenta, poca-solta i no vol més que guanyar. Si la mort només…
La mula, quan llaura, la terra retalla cercant l’infinit, la plana és tan llarga que moltes vegades hi passa la nit. La mula, quan solca,…
La mar em porta al país gran on no hi ha casa ni hi ha palau. La mar em dóna tot el que té mentre…
Els rosers sense roselles, massa herba per a un hort, el pagès fent tombarelles, el ruquet: mig viu, mig mort. En el poble, mil empreses…
Responses