La germana soledat,
de tant en tant, m’acompanya;
enllestim una setmana
profitosa en fer bondat.
No cal dir que els pobrissons
mai abandonen la barca;
no tenen por a la Parca
quan s’acosta pels turons.
Fa dos dies, un de ric
se n’anà cap a l’infern
a guarir del seu suplici.
Ésser pobre és benefici
i cal aprendre qui perd
quan es desfà l’embolic.
En ésser tabalot, em queixo sense vici, només haig un ofici: Pobre de molt i poc! El festejar fou dur puix volia una casa, li…
Estic roent, em surt el fum pels nassos, tinc massa fam per a poder rumiar, prop de Montblanc, sojorno mentre calmo, si, avui, no caço,…
Des del cementiri, on guanya la son, sento l’ocasió de tornar al seguici, havia estat un home pacient enmig d’una gent que no vol on…
Maria, de dues trenes, la que dorm entre germans, voldria dir que t’estimo, però em costa tant i tant. Quan la veig prou carregada tot…
És quan passo pel carrer, quan em troben les estrelles, com els conto meravelles i es burlen del que no sé. És quan passo per…
Responses