Epitafis (XCIV)

Tinc nostàlgia, he anat a veure l’amo.
Els nouvinguts tenen poques ganes de xerrar.
Em pregunto quan eixiré d’aquest mal pas.
Només rebré els majors de vuitanta anys.
Haig problemes, però cal solució.
Convoquen a missa, hauré de tocar el dos.
De moment, el llum no ha vingut.
Beuria vi, però no me’l deixen veure.
Fa hores, que no hi ha novetats.
Només he vingut a conèixer el nínxol.
He aconseguit treure’m els anys de sobre.
A l’hivern, necessito un taüt més càlid.
Venen amics, però no n’entra cap.
Si ixo bé, igual torno a pujar a l’avió.
He mort d’hora per aplegar a temps de dinar.
M’enfado de tard a tard.
Accepto que ha estat una sorpresa.
Ja fa dies que no somio.
Enyoro una mica d’indigestió.
Em curaria, però sense ganes.
El pitjor de ser aquí és que no aprens cap ofici.
Encara no he trobat un substitut.
No penso venir fins que no facin rebaixes.
Com estic enfadat; avui, no soparé.
Aquí, de moment, mano jo!
Per a rebre visites, estic en un taüt per a tres.
No mesuro el temps, però crec que tarda massa.
Haig un sac buit per a encabir promeses.
En un no res, us deixaré.
Eixiria, però he agafat por.
Ho sento, però fins al mes vinent no pago ningú.
No sé el perquè, però haig mandra.
Vaig de dejuni a abstinència.
He vingut aquí per a estalviar-me feina.
N’hi havia molts, però el brau em trià a mi.
No entenen que el ciri el necessito a dintre.
No pagaré més, per a veure si em fan fora.
Eixiria, però igual s’espanten.
El metge em recomana ingestes espaiades.
La por em durarà un parell de setmanes.
Ho sento, però no vaig tenir temps d’acomiadar-me.
Els dissabtes, vull visites amables.
Quan era viu, tampoc podia parlar.
Ara, em moc menys.
No entenc perquè em sento sol.
Començo a odiar els espais tancats.
Si surto, em faré ric.
Hauré d’anar a GAES, perdo oïda.
No sé si estic content, però ensenyo les dents.
Tres dies més i tanco la paradeta.
Suposo que, en despertar, podré menjar.
Pel que soc, he demanat un taüt més petit.
Quasi mai encerto quan és migdia.
Un cop instal·lat, ja tens la feina feta.
Arriba un moment que ni somies.
Estic trist, el metge m’ha anulat la visita.
Eixiré quan pugui emportar-me la clau.