Epigrames (CLXII)
Cavaller
dalt del cavall,
és ben murri
i més gran.
A la casa
d’en Robert,
qui no menja
massa es perd.
He pujat
per a baixar
i la resta
ho deixo anar.
Em demano
per a mi:
Poca pressa
i raure aquí!
A la casa
de la mort,
acostumo
a fer-me el sord.
Qui no plora
pel matí,
a la nit,
no vol dormir.
Quan la mossa
es vol casar,
massa feina
ni fa mal.
A la missa
de difunts,
en van deu
només per a un.
Sense dents
i amb pocs queixals,
massa menges
em fan mal.
A la casa
d’en Rafel,
dalt de les golfes,
aplega el cel.
Com era
mal segador,
segava
sense cap por.
Com havia
poca son,
quan dormia,
era un soc.
A la casa
de les flors,
manta abelles
i abellots.
El meu pare
ha de manar
i la mare
poc que ho sap.
Al de dalt
del campanar,
la campana
vol tombar.
M’han tret
deu plats,
però estaven
escurats.
Com demano
per a mi:
Poca feina
i bon veí!
M’he posat
a treballar,
però la feina
se’n va.
Al capvespre,
ve la nit
i em demana:
un bon llit.
A l’estiu,
aniré al cel
i no vull
passar molt fred.
I quan aplega
el son,
com m’allunyo
i no sé on.
Manta núvols
en el cel
amb cotó
de caramel.
Per encetar
nou condol,
dormo al ras
fins que ve el sol.
És la vida
del cargol:
Menjar verd
i dormir en sol!
Amb les bones
intencions,
els desitjos
saben com.
Em comenta
el geperut:
Si se’n riuen,
em faig el mut!
Responses