Epigrames (CLXI)

Cada dia
duu sa llum,
i, si demanes,
s’esmuny.

La més fosca
de les nits
com demana
esperits.

A la porta
dels gegants,
és on s’acaben
els panys.

On hi ha ordre
i minsa llei,
ser mediocre
és bon remei.

Com voldria
anar a ballar
sense haver
de prendre’n part.

El casament
a les nou;
al capvespre,
ja n’hi ha prou.

I després
de les lloances,
poc de beure
i moltes panses.

És quan l’arbre
diu que prou
quan s’acaba
l’enrenou.

He comprat,
per festejar,
molta fruita
i poc pa.

A la porta
de llevant,
es demana
aplegar a sant.

Com comenta
el meu padrí:
Mai hi ha pressa
pel matí!

El dimoni
ha proposat:
Beure més
i dormir al ras!

Sense fer
cap comentari,
dormo prou,
menjo a diari.

Quan les vaques
van al prat,
mai demanen
eixir tard.

Com comenta
el meu ruc:
Menjo palla
si és que puc!

A la casa
dels parents,
si no bufes,
no fa vent.

Com em deia
el meu amic:
Si no calles,
em desdic!

Com comenta
el meu company:
Quan em llevo,
mai se sap!

No he trobat
nova ocasió
de somiar
amb plata i or.

Per anar
a treballar,
cal eixir
i cal trobar.

Li comento,
al meu veí,
que raono
pel matí.

A la casa
de ponent,
vint demanen
i un no ho sent.

Com volia
anar a ballar,
cap vestit
semblava rar.

Com no para
de menjar,
de segur
que perd la fam.

De les lletres
que us escric,
cinc es queixen
quan les dic.

Com la pluja
demanà,
el bon Déu
el feu plorar.

Related Articles

Responses