Enmig del camp preat,
una munió de formigues
demanen, a les espigues,
que, prompte, siguin blat.
Prou lluny del formiguer,
s’atansa un núvol negre;
el temps els ha de rebre
amb un plugim proper.
Dessota d’una fulla,
han aplegat les sis
per salvar la mullena.
La formiga més vella
és diu com és precís
oblidar la pressura.
Em comenta el caragol, tot estant pengim-penjam, com el va guanyant la fam al dessota del gran sol. Vells amics cerquen redós endinsats en un…
Vora la finestra estant, i tapat amb una manta, sento, al carrer, com passa, aquell fred que va endavant. Arriba un núvol gras a les…
No hi ha hores dolces fora del desert on la gent remena, vol saber el secret, com les hores baixes van omplint carrers, vénen sense…
Es pensa la formiga, al formiguer estant, que prompte serà gran per a anar a la partida. Com el blat és a punt, la formiga…
La formiga amb el gra, traginera de per vida; com la sega la convida a afanyar-se i trafegar. Com es lleva a l’albada per si…
Responses