Un viatge com cada any,
a les Pitiüses varem fer
i brindàrem amb xampany,
com si fos el darrer.

Aferrats per un tirany
i estirats al soler,
percibiren renou estrany
que ens privà del plaer.

com una cadernera
ens tancaren a la gàbia,
era qüestió d’empatia.

la cadernera no s’ho creia
i volava sense cura
mentre l’àvia se’ns moria.