Un viatge com cada any,
a les Pitiüses varem fer
i brindàrem amb xampany,
com si fos el darrer.
Aferrats per un tirany
i estirats al soler,
percibiren renou estrany
que ens privà del plaer.
com una cadernera
ens tancaren a la gàbia,
era qüestió d’empatia.
la cadernera no s’ho creia
i volava sense cura
mentre l’àvia se’ns moria.
Cavaller sense cavall, escuder sense aventura i la terra ampla llar per aprendre sense cura. Com seria un Quijot si tu fossis grassoneta, satisfeta, sense…
No em féssiu cas, car la lletra és feixuga i trenca portes del lleure i del callar, molt més enllà, on fins l’amor té cura,…
Una abella, sense estrella, enfeinada en fer mel, com em conta, de passada, on es troba el seu infern. Ni pot veure a la reina,…
Si fóra temps de verema, compraria un cistell, un barret, unes tisores i un vestit de pretendent. Si fóra, temps de verema, aniria a veremar…
No tinc pel meu senyor, qui no coneix alhora, el riure de qui plora, l’enveja i la por. El qui passa de llarg en aquell…
Responses