Estimats vilatans
amb paciència infinita;
quan el seny ja claudica,
follia ens farà grans.
Enmig de la incertesa,
posaré mon castell;
he perdut el penell,
anava amb la neciesa.
A les hores més dolces,
posareu vostre cor
per a guanyar la lluita.
Com la claror fa fuita,
he cercat perdedor
al regne dels tanoques.
En la llarga tinença, he esdevingut a vell, com he cercat penell enmig de la tenebra. Els nobles vilatans, en el cafè, comenten que mai…
Regne de solitud on, sovint, m’entaforo; el miro, quasi ploro quan el sento perdut. M’agraden les albades, el refilar d’ocells, el pas dels passerells qui…
Per a creure en el futur, caldrà beure sense ensurt i haver lleure. Quan començo a caminar, com em penso on vull anar, després, ho…
Voldria el festejar i trobar una princesa ben callada i entesa en creure i cuinar. Per a ser un bon rei no calen massa feines,…
Agradaria el meu déu i diria que la neu porta alegria. Com em diu la primavera: Ésser viu és gran quimera, però prescriu! Quan el…
Responses