El meu regne
És el meu viure
un regne sense pausa,
d’anar guanyant,
d’anar perdent,
són els meus serfs
un serfs sense paraula
que només grunyen
o pensen malament.
Tot el meu regne
hauré de governar
dintre d’un temps
que ni m’escolta,
passen el dies
es moren i se’n van
tot esperant
trobar un país lliure.
I ploro un xic
i arriba la tempesta,
després, se’n va,
també, em deixa
i resto sol
esperant la lluerna,
que surti el sol
d’eterna primavera.
Responses