És quan em llevo
que fugen les primeres
tenebres negres
d’un avenir obscur,
és, aleshores,
quan prego i demano
i cerco estança
i ve el futur.
Aplega d’hora,
cercant mil aventures
i vol, el sol,
donar-me llum,
però grinyolo,
em poden les cadenes,
agafo por
i llenço fum.
No li digueu,
al mestre de les hores,
que, estudiant molt,
mai ho he après,
rellotge tanca
el cercle del recompte
i troba el cove
més buit que ple.