-Als meus dos follets,en el día del pare del 2012-

Fins a un cert moment la foscor,
o llum més aviat esmorteïda.
Bonica enganyifa,llautó,
buidor d’ànimes encaixades,
varades en llargues calades
fetes al verí de la vida.

Esperant sense ser-ne conscient
la flama que ,en fred,tot ho enceti,
que es bellugui insolent en l’ambient
de rutina,de falses olors,
de dolors,de cortines,d’ardors,
inspirant tot el fum de l’incendi.

De sobte,primer llum,alegría.
Un repte,un delit,una nota,
desbrossa els marges del camí,
canvía el curs del meu destí,
bufa i m’insufla nova vida
i tota mentida s’emporta.

En un lloc diferent,la tardor,
fitada darrera dels arbres
canvía el seu pes de genoll
i tant fa que tot sigui moll
com que sigui tot impermeable
que tots els díes son de cotó.

Després,altre volta em capbusso
en la irrealitat.
Altre cop inventada apatía.
Novament enxampat al sofà
de la incomoditat
de dir prou,d’estimar,de consòl.
La rutina pentina el somni dessitjat,
teranyina teixida aquell día.

I de cop,segon llum,una altre cançó,
coneguda i vulnerable melodía.
Guspira que torna a prendre el ventall,
entrevist en bocins de cristall,
del saber tot de la lluentor,
de impossibles i de noves víes.

I al meu mar ,ja mai es fa fosc.
Al bosc el camí es difumina
i es torna camí tot el tròs,
abans amagat per les fades,
amb colors d’amplades tan clares
que a la meva vista dominen.

Quan voleu,atrapeu el vent
del lament de presons que no obliden
el meu pas per foscos barrancs.
Racóns de mort silenci,encants,
allà on el dubte ens prèn
el sabó de rentar el pas dels díes.

Cerco i no puc trobar el mot
que us descrigui tal com jo voldría.
Sou l’aire pur,l’oceà.
Sou llum,sou color.
Sou poesía.

I ara quan rieu
la pell s’em corprèn.
I ara quan ploreu
el cor em fa figa.
I en veure-us dormir
l’ànima se m’encen.
I, en despertar,
em lleveu mil somriures.

I demá,quan marxeu,
que no us aturi res.
I que de records us vessi la vida.
I a cadascú un desig
us confesso,i res més:
-“Que algú un día t’estimi
tant com tú m’estimes”

 

I…

 

 

 

“Holding back the tears,’cause nothing here is wrong”
-Holding Back The Years-
Simply red.