Cavaller
sense cavall,
escuder
sense aventura
i la terra
ampla llar
per aprendre
sense cura.
Com seria
un Quijot
si tu fossis
grassoneta,
satisfeta,
sense os
i cara
d’enamorada.
Et diria
que he vingut
amb la rosa
més vermella
per a dir-te:
Dolça estrella!,
i després
fugir begut.
Com passa, sense patir, un nou matí sense recança. Com deixo, sense cap traça, la vella espasa; que mal menteixo. Darreries del juliol, porta, el…
Els queixalons prou corcats després de Setmana Santa, prendré carretera i manta m’enfilo cap a Montblanc. Panxa ampla i convidat en el carrer de les…
Una abella, sense estrella, enfeinada en fer mel, com em conta, de passada, on es troba el seu infern. Ni pot veure a la reina,…
Us diré que un poema és un salt al més enllà, amb paraules per donar, amb somnis enmig estrelles. Us diré que un poema és…
Si pogués ser mariner amb una barca de vela, deixaria aquesta serra i m’emportaria el vent. Sortiríem ben plegats: la barca, la vela i jo,…
Responses