Ho va dir
en Llucifer,
és més viu
que una rabosa:
A la platja,
poseu sorra,
a la butxaca,
diners!
I ben muntat
l’embolic,
aquest maleït
bandarra
se’n va anar
una setmana
de vacances
per gaudir.
Entretingut
el bon home,
sense llums
i caparrut,
vol més amples
les butxaques
i monedes
a curull.
Com l’arbre viu amb pocs diners, sense viatjar, sense dir res i l’home foll com l’atrotina, el talla, crida, el llença al foc. I l’arbre…
El vent cansat de portar aire del serrat a vora la platja, avui, no anirà, ha de descansar, dessota, en el prat, en pinar que…
Mare, si he pecat, el camí, descalç, fa de mal anar. Dura penitència per un tall de be i fugir de pressa. Massa gran la…
Aprendre a escriure és trobar mel a l’encanteri, trobar llum al gran misteri i volar: un cop i més. Així la divina causa pren el…
La mare que pensa, mira, s’interessa pel meu avenir, els dissabtes passa per anar a la plaça pel mateix camí. En el carrer estret no…
Responses