Dessota d’un gran faig

Amunt i avall, traginen
mil somnis incompresos:
un dia, vam ser promesos;
un temps que ni endevino.
Vaig posar-te la lluna
a la vora dels peus,
els pensaments ateus
són gracia inoportuna.
Avui, com em desfaig
en pensaments feixucs
per retrobar l’enginy.
Com no n’hi haig ni cinc,
tinc pensaments perduts
dessota d’un gran faig.

Related Articles

Responses