Innoblement tractat
per la mare Natura,
viatjo, amb l’escuma,
a platges sense esclat.
Com voldria l’hivern
amb una llar encesa,
un somni de princesa
qui albira un poc de verd.
Però han de venir
els cavallers altius
a deslliurar la fera.
Mateu la primavera,
aquell ràfec amb nius,
la por qui viu amb mi.
Cavallers de la contrada heu aplegat a Montblanc per foragitar un gegant malfeiner i mort de gana. Ben cruspides les ovelles, com es llença a…
Matí amb fred, calor al migdia, el sol s’enfila un poquet més. Aquell treball callat de l’arbre, tossut, lloable, sense parar. Aquell eixir de nova…
Allí, a la casa vella, sense saber el motiu, algú ha fet un niu a prop de la finestra. Haurà estat una fera tan noble…
Suposo que sabeu, bona amiga i companya, que quan el sol passa mai pensa en qui li deu. I nosaltres hereus de la gràcia planera…
Ai, mare; no em desperteu puix la lluita no és a mida, hi ha una poncella afeblida qui s’encomana al bon Déu. Ai, mare; que…
Responses