De pobres pobrissons
n’hauré el cistell ple;
sent home sense fe,
no trobo solucions.
A l’odiosa gana
li arribarà la fam;
de menges, no en vindran
per a trobar la casa.
Enmig de les comandes,
he vist polsim de llum
i la finestra oberta.
Si l’odi es manifesta,
poseu-vos el costum
de córrer sense ganes.
A la casa del corriol, un conill és un cargol. Sense pena, us diré que, de gana, estic prou bé. No voldria haver rei ni…
Cavaller sense cavall i gallina sense gall. Són les dèries del futur per anar sempre de pressa, l’aventura no vol espera i el viure és…
Us diré que un poema és un salt al més enllà, amb paraules per donar, amb somnis enmig estrelles. Us diré que un poema és…
Les mil ombres de la nit tenen totes el seu llit. El més tendre dels encants: Una jove amb els set nans! A la plaça…
A la porta franca, hi ha el paradís, però és ben precís: pel matí, trobar-la. Encetem camí, sense anar de pressa, la porta és oberta…
Responses