Categoría: Catalán

Volgudes ambicions escanyen aquests versos, deixeu-los prou estesos per ampits i balcons. Que vegin com el vent esbrina les proclames, una munió d’aranyes com filen…

I en tocar la nit, menjaria una poma; el sol acarona, es mostra eixerit. Els núvols del de dalt, ben enfilats, traspassen els nostres llogarets.…

En el racó precís de la innombrable pàtria, un geni perd la traça per no ser més concís. Com ajornem la nit cridant les melangies,…

Una rosa del roser es queixava de l’aranya; duu un vida prou estranya esperant un venturer. La teranyina l’ha fet en tot un cap de…

El cavall li diu al ruc: Porta un mirall car jo no puc ser al capdavall! Les comandes són així: poques randes al coixí per…