Carrer avant, sense sabata,
un pobre va a despit;
va perdre el darrer amic
qui se’n va anar a la França.
Allí, mengen els dos dies
de setmana a setmana;
cal conservar bona gana
per a pobres amanides.
Carrer avant i sense pressa
va mirant porta i finestra
per si algú li vol donar.
Poc desprès, a l’acabar,
enceta de nou la festa
ben barata del somiar.
Els queixalons prou corcats després de Setmana Santa, prendré carretera i manta m’enfilo cap a Montblanc. Panxa ampla i convidat en el carrer de les…
No és més dolça que la mel, però em porta al gran cel, mai farà nosa. Amb un cos tan eixerit fer gran mos no…
Un xic mort i descansat, amb nínxol pintat per fora, passo dies i trascola un silenci massa llarg. Almenys un cop per setmana, m’agradaria sortir,…
Primavera al formiguer és el que hi ha, després d’aquell somiar, a tota pressa, ens llevem, els primers dies, cançons, alegria sense fi, poc després,…
Posaré a Déu en el carrer del mig, on el desig renaix amb la tempesta, seuré després, sense pena ni angoixa, en el recer dels…
Responses