Bocins

Avui m’he mirat al mirall i he vist algú que no coneixia, o no volia conèixer.
M’he mirat als ulls i, en un segon, he vist tot el que intento amagar.
Sí, he mirat a través de la porta de l’ànima i he vist que allò no era una ànima.
Eren bocins, bocins foscos, bocins punxeguts que estaven clavats al cor.
Clavats a un cor que sangra,
i sangra,
i plora,
i crida.
Un cor que s’ha trencat tantes vegades que ja ni tan sols sap si es vol arreglar.
Perquè es tornarà a trencar
i aquesta vegada potser ja no es podrà recuperar