Ben cansat de treballar,
ha fet parada a la plaça;
fa estona que no és a casa,
diu que, avui, toca el fregar.
En un cos encondolit,
amb el pas ben curt avança;
es vol lliurar de la gràcia
d’aprendre a estar adormit.
Amb la camisa ennegrida,
pantalons feixucs de pana,
va caminant a tentines.
Suposo que endevines
que ha de ser a la migdiada
quan la gana me l’obliga.
Espero el vostre seny per a obrir mon camí; sent pobre i mesquí, sempre trobo qui reny. Bastidor d’aventures a la vora de l’hort, les…
Cansat el vent, escatainant la pluja i seure’m, tot, dessota del gran pi, com vaig perdent el cove de les hores, les minses baules que…
Us faré sabedors, amics de la infantesa, que aspiro a la fermesa si aplega al cap i al cos. Els nobles vilatants cansats del sacrifici,…
En comptades ocasions, vint-i-cinc són trenta-dos. En plegar de curta escola i posar-me a treballar, el pare em va regalar: una aixada i una bossa.…
Dues formigues, enemigues, mai es cansen de lluitar, de córrer, de treballar, portant brins de totes mides. Quan ja són a mig estiu, una tarda…
Responses