Com un perdut infant
m’acosto als vuitanta;
mentre la mossa canta
els carrers davallant.
Allà, en el safareig,
hi havia una aigua fresca;
en un balcó, la vella
es queixa per no res.
El rellotge traspassa
la busca de les nou
amb pausa i mesura.
Aquest temps, que no atura,
està demanant sol
al vell banc de la plaça.
Ben assegut en aquell banc de pedra, tot just aquell on em vaig declarar, passo mil hores quan la calor em segresta i em porta…
Avui, tinc temps per festejar, hauré d’anar a casa seva. Sota el balcó, seuré en el banc, esperaré, vindrà la festa? Ella ja els té:…
Sense pena ni diners, ajagut al banc de fusta, el pobre espera batussa ben abrigat i corprès. El vent se’l mira i remou el vell…
En el corriol florit de noves margarides, com passen les fadrines per a cercar un fadrí. La mare és a casa brodant un blanc llençol,…
Una mossa endevina com l’estiu, fent la burleta, amb disgust es manifesta mentre calla i m’oblida. No haurà més de divuit anys i demana ser…
Responses