Cavallers de la contrada
heu aplegat a Montblanc
per foragitar un gegant
malfeiner i mort de gana.
Ben cruspides les ovelles,
com es llença a endrapar
quatre bous amb ses esquelles
que han eixit a pasturar.
I si a aquesta mala fera
no podeu pel cel guanyar,
haurem de pregar al dimoni.
Un cavaller alt que ho provi,
la batalla ha d’encetar,
els altres fugen de pressa.
Cavaller de bona planta, no t’acostis a Montblanc, allí, hi ha un drac que mata i que menja vint cavalls. Cavaller no tinguis pressa, no…
Doneu-me tota l’alçada perquè gosi de guaitar, la feina la deixo anar; a l’incert, faré avançada. El coneixement que haig, el trobar una dolça tarda…
Seré, talment, així: com fera inconeguda qui cerca altra muda quan s’acosta el botxí. He perdut massa anys en temps d’avinentesa, va fugir la feresa…
Mare, sortir de l’ou fou la primera desgràcia, després va venir l’espasa i menjar més que tres bous. Mare, si hagués estat una dolça criatura,…
Cansat de no fer res, estimo la conversa amb la perduda pressa d’un home malfeiner. Al cel hem de pujar després d’anar a l’infern, som…
Responses