He d’escriure
un poema:
important,
esfereïdor,
on es parla
de la pena
d’aquest poble
pecador.
Empraré
aquesta llengua
cansada
de sobreviure,
tan amable,
tan galana,
tan volguda
per descriure.
Per després,
només demano
tot un xic
de comprensió,
us ho prego,
ho demano:
Doneu-li
l’absolució!
Per escriure, necessito una ploma i un tinter, la taula la tinc prou coixa, i, per demanar, paper. Les ombres allargassades d’una tarda de tardor,…
Escriuré només si em vaga la pena, si tinc la condemna d’aprendre un xic més i portaré el vers al cim de l’escletxa i faré…
La mar escriu, en el cel, camins de llarga penúria, aquella lluita feixuga, aquesta lluna de fel. Cansada d’homes dolents que li prenen la misèria,…
Quan la pluja fina nota el vell mestral ni encerta ni esbrina, tot ho ha de mullar. Quan el núvol jove s’enlaira i corprèn, és…
El to malmès, esquerpa la paraula, el poc que he après ho poso en un tancat, potser direu que, avui, he parlat massa, però m’agrada,…
Responses