Amb un vent enfurismat,
blanca barca com brandeja;
com voldria anar de pesca,
però hauria de volar.
I el pescador més vell,
esgotada la paciència,
els va encomanant pressa
a cadascun dels novells.
La barca un xic esberlada,
amb un somriure amagat,
se n’entra al pare port.
Com xiula aquell ventot
qui la lluita ha guanyat
i va escampant la basarda.
La barca plora al moll la mal portada absència, s’acaba la paciència, davalla fins al coll. Les darreres empreses se les emportà el vent; un…
La barca per la mar ni tan sols estossega, s’apropa una tempesta, és a punt d’arribar. El blau es torna negre, el blanc es torna…
En el port, la vella barca com es gronxa sense por, el pescador l’ha deixada, fa prou temps que no la mou. El pescador, cara…
Si pogués ser mariner amb una barca de vela, deixaria aquesta serra i m’emportaria el vent. Sortiríem ben plegats: la barca, la vela i jo,…
Pareu el vent puix tot ho entortolliga, avui, reposo, no eixiré a la mar, la barca vella enmig del port rondina ni vol sardina potser…
Responses