Aprenent, però poc
com la vida m’enganya
tot dient que l’aranya
filarà més bé tost.
Que la feina l’atura
quan la pluja esdevé,
com recerca la fe
de la mare Natura.
Aprenent, però poc
posaré els meus somnis
en el fons del calaix.
Com demano l’encaix
fins al punt que no es noti
puix m’escanya la por.
Aprenent de ben poc, nou conco sense atura; he viatjat a la lluna, diuen que no estic tot. Vaig haver una promesa qui durà algun…
Aprenent per a no ser, mig tossut i rondinaire, com m’agrada prendre l’aire quan estiuejo al carrer. Allí, passen benestants, un vailet fent xerinola; haurà…
No demano, pel matí, massa feina per a mi. A la pluja, he demanat: Porta aigua, però de grat! Les mancances del meu hort: No…
A reveure, homenots, fills estimats de la vida; com m’allito, de seguida, si el llum no fa enrenou. Amb quatre ciris de missa, aquells que…
La pluja vora el riu, la neu a la muntanya; la jove com s’enfada puix no deixarà el niu. La mare li ha manat encendre…
Responses