La dèria de ser valent
per la vida m’acompanya,
va filant, com fa l’aranya,
un desig impertinent.
Els monstres del meu país,
tan prenyat de melangies,
com demanen que els meus dies
siguin més curts que les nits.
A tothora, estan contents
d’haver guanyat la batalla
sense massa entrebancs.
Nosaltres, vestits d’humans,
ens posem a la baralla
tot sabent que anem perdent.
És el meu viure un regne sense pausa, d’anar guanyant, d’anar perdent, són els meus serfs un serfs sense paraula que només grunyen o pensen…
I sempre, a coll-i-bé, cavalcant els meus somnis; com deixo que un dimoni m’empaiti a mi també. El fer-me pecador em plau i magnifica, la…
Quatre pedres al coixí com faran de mal dormir. Aventures de pagesos sota un cel enfurismat, la collita no ha estat per cobrir tots els…
He de dir, per desventura, que, sense massa enteniment, he anat perdent cordura, gairebé, sobtadament. Que si la pensa és lleugera, entrebanca amb el cap…
Les mil ombres de la nit tenen totes el seu llit. El més tendre dels encants: Una jove amb els set nans! A la plaça…
Responses