Al jardí del veí,
com hi creixen boniors;
seran milers de flors
mostrant-se al dematí.
Entre roses, clavells,
he vist les margarides,
n’hi ha de totes mides
de flaires i colors.
Al jardí del veí,
prompte, vindran abelles
a punt de feinejar.
Avui, l’ha de regar;
ho farà sense presses
abans que es faci nit.
Roses de tots colors esclaten, al jardí, anunciant la primavera. Una poncella estrena vestit de cotó fi ornat amb força flors. La plaça resta buida…
El roser del meu jardí, sense fer massa estrebada, com demana una estada on voldria el dolç dormir. Però un sol impertinent l’abraona, quasi el…
Manta roses del jardí, ben sovint, fan mala cara; cap ni una vol ser lliurada a pertànyer a un ram fi. Maleïda primavera tota plena…
La rosa del jardí, sobtadament formosa, no espera altra cosa que un dolç esdevenir. Però venen els vents, la pluja matinera i llavors es queixa…
Una flor ben assenyada dorm, callada, en el jardí; algun jove ho va dir: Al matí, l’hauré robada! Nostre heroi vol una mossa, però, avui,…
Responses