nav-left cat-right
cat-right

Voldria anar

Pare, dis-me com
l’hivern ens deixa;
sense plor ni queixa,
abandona el lloc.
I no li sap greu
perdre el seu regne
i ens porta una creu
d’un Jesús maldestre.
Com l’enganyarem?,
com farà salat?,
com el posarem
davant de Pilat?
I així, cada any,
renaix el Calvari
i cap averany
ens deixa altre canvi.
Pare, potser ho sap,
l’hivern ho endevina
i clou i acoquina
i després se’n va.
Com voldria anar,
amb ell, a altres terres,
però les tinc fredes:
les ganes i mans.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.