nav-left cat-right
cat-right

Una cursa

A migdia, sense pressa,
dessota de l’arbre estant,
sento com passen els anys
i s’emporten la fermesa.
Però avui, sortint el sol,
després de nit de tempesta,
enceto una nova festa:
Una cursa amb dos cargols!
Han de travessar el camí,
estret, prou pla i de terra,
el silenci com s’esguerra
dessota la mar de grills.
La cursa és disputada,
són caragols prou jovents,
els pesa massa la casa,
fa bon dia, sense vent.
Als deu minuts, una passa,
amb mitja hora, saltiró,
com es fa competició,
veure’ls córrer com m’agrada.
I s’acaba la carrera
en aplegar al cistell,
faig cara de passerell,
demà, ja sereu a plaça.

Dejar un comentario

You must be logeate para dejar comentarios.