Els rosers sense roselles,
massa herba per a un hort,
el pagès fent tombarelles,
el ruquet: mig viu, mig mort.
En el poble, mil empreses
per a fer, per a guanyar,
al cafè, mil meravelles,
poca gana i massa fam.
I un país, de fet enorme,
tot de sobte, trasbalsat,
als carrers, posaran ordre:
sobren reis i diputats.
A la casa, no cal dir-ho,
sempre és hora de dinar,
menjarem les botifarres,
les salsitxes i la carn.
Massa llit i poca son,
massa ràbia per donar,
les velletes van a missa,
mai paren de demanar.
I la tarda, estimada,
em porta, de nou, l’estiu,
amb riures a la mirada
i cent coses per a dir.