Com sorgiran,
de ratlles matusseres,
noves idees,
amb ganes de volar?
Com guanyaran,
aquelles llums pregones,
el regne de les fosques
i es podran enfilar?
Deixeu-me dir:
em plany petit dimoni,
em vol temptar a diari
i ni sap com ho fa.
De tant en tant,
faig com qui l’escolta,
ell creu que m’ensarrona,
fa rialla i se’n va.
Així, anem
pel regne de la vida,
sense calor ni mida,
del tot inapetents
i, un dia clar,
aplegarà la Parca,
he de pujar a la barca,
el món encetaré.