En els ulls perduts,
dormen les estrelles,
noten les poncelles
febres i embalums,
els pobres difunts
demanen tempesta,
volen eixa festa.
En els cabells blancs,
recullen els somnis
els precs i dimonis,
de dones d’abans,
els pobres difunts
volen fer una festa
de pobres vençuts.
Enmig de la plaça,
sense to ni traça
crida el venedor:
Cortines i mantes,
bates de rebaixes,
la gran ocasió!
I el toc de difunts
conclou eixa festa,
tanco la finestra,
tot està venut.